RESULTATS

Hem considerat la prevalença de queixes o símptomes de trastorns psíquics a partir de dos criteris. Un criteri feia referència a la freqüència de la queixa (ítem) i per tant es recollien com significatives clínicament les puntuacions de "bastants vegades" i "sempre". L'altre criteri feia referència a que marquessin amb la severitat abans esmentada un nombre mínim (segons el DSM-IV) de queixes o símptomes.

    1. Prevalença de problemes d'ansietat

L'ansietat és un fenomen molt usualment vivenciat entre els estudiants, més prevalent entre la població femenina. Aquesta es pot manifestar de diferents maneres: símptomes propis d'atacs de pànic, de fòbies, de trastorns obsessiu-compulsius, de trastorns d'ansietat generalitzada, de trastorns d'estrès postraumàtic i de trastorns d'estrès agut.

Els símptomes d'atacs de pànic es caracteritzen per suor excessiva, dolor i/o opressió al pit, batec ràpid del cor, sensació d'irrealitat, nàusees o malestar abdominal, falta d'aire, pèrdua de control d'un mateix, sensacions de formigueig, cremor, picor o adormiment en algunes parts del cos, mareigs i/o desmais. Un 3,8% del nostre alumnat pateix simptomatologia típica d'un atac de pànic, i aquests casos són més freqüents entre la població femenina (manifesten símptomes un 4,4% de la població estudiada femenina i un 1,6% de la població masculina). A partir d'un estudi d'ítems individuals s'observa com el símptoma que més freqüentment experimenten els estudiants és la sensació de formigueig, cremor, picor o adormiment (10,3% diuen experimentar-ho bastants vegades, i 1,6% moltes vegades), seguit de suor excessiva (12,4% bastants vegades, i 2'8% moltes vegades) i dolor i/o opressió al pit o batec ràpid del cor (8,8% bastants vegades, i 0,7% moltes vegades).

El tret essencial de les fòbies és una por persistent o irracional a un objecte, activitat o situació específica, la qual cosa comporta l'evitació de l'estímul fòbic. En aquest estudi s'ha avaluat la simptomatologia associada als tipus de fòbies més comunes.

La simptomatologia pròpia de l'agorafobia, entesa com la por i l'evitació d'espais en els que es fa difícil sortir (casos més típics: autobusos, trens, avions, la multitud,?), la presenten 6,8% de la mostra d'estudi, i és més prevalent entre les noies (7,2% entre noies i 4,7% entre nois).

La mateixa proporció d'estudiants, un 6,8%, reconeixen tenir una por excessiva i evitar objectes o situacions específiques, tal com les altures, determinats animals, volar, veure sang, entrar a l'hospital o llocs tancats. També el sexe femení té un major risc (7,2% en noies i 4,7% en nois).

Una dada rellevant és l'alt número de persones, majoritàriament noies (37,7% de la mostra estudiada; 42,1% de les noies i 20,9% dels nois) que temen i s'ho passen malament quan han de parlar en públic o estar amb persones que no coneixen, i conseqüentment acaben evitant també aquestes situacions. Per tant, sembla que la manca d'habilitats socials és un fet evident entre aquest sector de la població.

L'aparició no voluntària d'idees i pensaments de manera recurrent i persistent en la ment, que no poden ser ignorats i/o la necessitat de dur a terme conductes de manera repetitiva i aparentment absurdes (símptomes o queixes obsessives-compulsives), es dóna en un 33,4% dels casos estudiats. Així per exemple, el 24,5% de la mostra estudiada afirma que bastants vegades, quasi sempre o sempre els venen pensaments que els molesten i que no poden treure's del cap. El 30,1% tenen la necessitat de comprovar que els llums estan apagats, que la porta està ben tancada?, fins i tot quan saben que ho han fet, i el 10,5% tenen la necessitat de comptar objectes sense importància (rajoles del terra, cotxes d'un mateix color,?).

Un 28,7% de la mostra estudiada pateixen la simptomatologia típica d'un trastorn d'ansietat generalitzada. La proporció d'estudiants que presenten aquesta simptomatologia és més alta entre el sexe femení (31,5% de les noies versus un 17,8% dels nois). Aquest trastorn es caracteritza per patir una excessiva ansietat o preocupació difícil de controlar i presentar símptomes acompanyants: inquietud, fatiga, problemes de concentració, irritabilitat, tensió muscular i problemes per conciliar o mantenir un son reparador. Basant-se amb l'estudi d'ítems individuals, el 56,4% dels estudiants afirmen que es preocupen molt per tot, el 57,4% senten que el seu cos mai o quasi mai està en relax, el 40,4% es noten inquiets o neguitosos, el 33,8% els resulta difícil concentrar-se, el 29,8% es senten excessivament cansats, el 25,8% dormen malament i el 23,5% reconeixen que s'irriten o s'enfaden fàcilment.




Gràfic 2. Distribució dels símptomes dels diferents trastorns d'ansietat

    1. Prevalença de problemes afectius

Després de l'ansietat, els problemes més freqüents entre la població estudiada són les alteracions de l'estat de l'humor. El gènere femení manifesta més freqüentment aquests tipus d'alteracions.

El 27,4% de la mostra, 21,3% dels homes i 28,9% de les dones, experimenten símptomes propis d'un episodi depressiu major. La depressió major és una alteració que, tot i que pot ser de presentació bastant aguda, és greu i incapacita a la persona que la pateix per continuar les seves activitats. Les queixes que s'experimenten són, principalment un estat depressiu i una pèrdua de l'interès i del plaer per totes les coses, i també altres com canvis significants de pes o de gana, alteracions del son, agitació psicomotora, fatiga o pèrdua de l'energia, sentiments de que res val pena o de culpa excessiva o inapropiada, dificultats de concentració o de presa de decisions i pensaments recurrents de mort. Algunes dades d'ítems individuals són, per exemple: el 25,7% dels enquestats es senten molt sovint tristos sense haver-hi una causa aparent, el 9,1% ja no disfruten de les activitats que sempre els havia agradat, el 29,2% reconeixen tenir més o menys gana que de costum, el 20,3% dormen més que de costum, el 25,8% dormen malament o els costa dormir, el 10,4% senten que quasi mai la vida té sentit viure-la, el 9,3% parlen del fet que molt sovint es senten uns inútils, i el 18,5% pensen bastants vegades o sempre amb la seva mort.

Per altra banda, alguns estudiants experimenten alguns símptomes corresponents a quadres contraris als estats depressius, però igualment patològics. En el nostre alumnat això es dóna en un 31% de la mostra. Aquests símptomes comprenen, entre d'altres, l'humor elevat o expansiu, sentiments de grandiositat o autoestima exagerada, disminució de la necessitat de dormir, distractibilitat, augment de la implicació en activitats o agitació motora, o implicació excessiva en activitats placentàries amb un risc potencialment alt. En el nostre estudi, un 42% parlen del fet que es senten tant desbordats d'energia que es creuen capaços de fer qualsevol cosa, i un 41,3% consideren que en alguns moments de les seves vides, amb poques hores de son (3 o 4hores) han funcionat bé.


Gràfic 3. Distribució de símptomes d'alteracions de l'humor

    1. Prevalença de problemes de la conducta alimentària

La preocupació actual pels trastorns de la conducta alimentària i les seves repercussions queda justificada també en aquest estudi. La imatge corporal és molt important perquè explica el 25% de la nostra autoestima, representa una gran part de com som i les persones atractives tenen més avantatges respecte les no atractives. En aquest sentit nosaltres hem trobat que un 32,5% dels individus estudiats pensen que mantenir una bona línia corporal els permetrà tenir èxit. És important observar que un 20% de la població estudiada té símptomes característics d'anorèxia nerviosa. A partir de l'estudi d'ítems individuals s'observa com el 42,6% tenen por a guanyar pes i el 20,5% fan dieta o altres coses amb l'objectiu de perdre pes.

La bulímia nerviosa es caracteritza per episodis recurrents de tips de menjar, és a dir, menjar grans quantitats en un període discret de temps i de forma no controlada, junt amb conductes recurrents compensatòries no apropiades per prevenir el guany de pes. Tot això s'explica per una preocupació excessiva pel pes i la forma corporal.

El 9,5% dels estudiants enquestats presenta símptomes de bulímia. El 24,1% tenen sentiments de culpabilitat després de grans àpats i els resulta difícil controlar-se quan mengen, el 19,2% diuen que mengen una gran quantitat de menjar en un curt període de temps, i el 12,2% reconeixen haver fet actes per compensar les grans menjades.

Tant l'anorèxia nerviosa com la bulímia s'associa més al gènere femení, perquè el model d'estètica actual femení s'allunya del model promig de la població amb relació al pes. En aquest estudi, hi ha un 11,6% de casos amb símptomes d'anorèxia nerviosa entre el gènere masculí versus 22,4% entre el gènere femení, i un 4,7% de casos amb símptomes de bulímia entre la mostra masculina i un 10,8% dels casos entre la mostra femenina.


Gràfic 4. Distribució de símptomes de trastorns alimentaris

1.4. Prevalença de problemes de son

Els trastorns del son entre els estudiants també s'han avaluat. Els resultats mostren com la proporció d'estudiants que pateixen insomni i hipersomni és similar. La proporció entre nois i noies també és bastant similar.

El 6,1% tenen insomni, és a dir, tenen dificultats per iniciar o mantenir el son o tenen un son no reparador i conseqüentment les activitats durant el dia es veuen interferides.

El 6,8% s'adormen durant el dia tot i haver dormit bé durant la nit i això també interfereix sobre les activitats que es duen a terme durant el dia.

Gràfic 5. Distribució de problemes del son




    1. Prevalença de queixes de dolor i preocupació per la salut

Un 10% de la població estudiada es queixen de tenir dolor en alguna part del seu cos (cap, esquena, extremitats, articulacions,...) sense que hi hagi una causa justificable, i a més, aquest dolor interfereix significativament sobre les activitats que realitzen diàriament.

Les queixes de dolor són més freqüents entre la població femenina. Un 10,8% de les noies presenten símptomes importants de dolor, mentre que entre la població masculina, es donen en un 6,2% dels casos.

La salut és un tema que preocupa entre els alumnes universitaris, tant nois com noies. Així un 15% temen bastant o molt sovint per la seva salut.

    1. Prevalença del consum de substàncies

Una altra àrea d'estudi ha estat el consum de substàncies entre els joves universitaris.

El 33,2% dels subjectes estudiats consumeixen actualment tabac diàriament, el 3,8% als caps de setmana i el 13,2% de manera esporàdica. La resta, el 49,8%, són no fumadors. La majoria d'ells, el 61,2% han començat a fumar entre els 14 i 16 anys.

Només un 1,5% de la població beu alcohol de manera diària, el 42,9% beuen els caps de setmana i el 42,2% beuen de manera esporàdica. El 13,4% no beu mai alcohol. La majoria d'ells, el 69,9%, comencen a beure alcohol també entre la franja dels 14 als 16 anys.

El 3,8% dels subjectes consumeixen cannabis diàriament, el 4,5% als caps de setmana i el 30,8% ho fan de manera esporàdica. La resta, el 60,9% no consumeixen cannabis. L'inici de consum del cannabis és més tardà, el 74,4% comencen entre els 15 i 18 anys.

El consum de pastilles entre aquest sector és baix. El 93,8% no en consumeixen. La resta majoritàriament, el 5,5%, consumeix pastilles de manera esporàdica. Aquest consum comença majoritàriament, el 64,6%, entre els 16 i 18 anys.

El 8,3% de la mostra pateixen símptomes de dependència al consum de substàncies, les diferències en funció del sexe són insignificants. Els símptomes conductuals, cognitius i fisiològics que presenten indiquen que continuen consumint a pesar dels significants problemes relacionats amb el consum. L'anàlisi individual d'ítems ens indica que per exemple, el 32,4% del total continuen consumint tot i saber que és dolent per la salut, el 6,5% necessiten consumir per passar-s'ho bé i/o funcionar i cada vegada el consum és major per aconseguir el mateix efecte.

El 4,2% abusen del consum de substàncies, és a dir, pateixen les conseqüències adverses relacionades amb un ús repetit del consum. En concret, el 3,4% reconeixen conduir sovint sota els efectes de substàncies, el 0,9% reconeixen no rendir o complir amb les obligacions per culpa del consum de substàncies, i el 0,6% haver tingut problemes legals a causa del consum. L'abús és més comú entre la població masculina (un 9,4% dels casos entre la població masculina versus un 3% dels casos entre la població femenina).

1.7. Prevalença d'altres problemes psicològics

Tenint en compte que les demandes d'ajuda per a problemes en la conducta sexual són evidents en població general, l'objectiu en aquest cas va ser explorar si en població estudiantil universitària hi podria haver una possible demanda d'ajuda.

L'anàlisi dels ítems individuals ens duu a parlar del fet que un 29,2% de la població estudiada tenen sempre o quasi sempre falta d'apetit sexual, el 4,6% tenen dificultats en les relacions amb altres persones com a conseqüència de certs aspectes sexuals, i el 9,4% reconeixen tenir dificultats per mantenir relacions sexuals satisfactòries.

La prevalença de símptomes de trastorns del control dels impulsos (trastorn explosiu intermitent, cleptomania, piromania, ludopatia, tricoticolomania) entre la població estudiantil és molt baixa. En el nostre estudi s'han inclòs tres ítems que avaluen únicament símptomes típics del trastorn explosiu intermitent, definit com episodis aïllats de pèrdua de control dels impulsos agressius, i de la ludopatia, entès com la conducta de joc persistent, recurrent i desadaptativa. Solament destacar que un 9,1% de la mostra els resulta difícil controlar els seus impulsos d'agressivitat, la resta és insignificant.

Els trastorns de la personalitat són un patró de conducta inflexible i desadaptatiu. Hi ha diferents tipus de trastorns, entre ells podem destacar el trastorn paranoide de la personalitat, el trastorn antisocial de la personalitat, el trastorn narcisista de la personalitat, el trastorn histriònic de la personalitat, el trastorn de personalitat per evitació, el trastorn de la personalitat per dependència i el trastorn obsessiu-compulsiu de la personalitat.

Entre la població estudiada, els símptomes més freqüents que s'associen amb els trastorns de personalitat són: una alta sensibilitat al rebuig (43,3%), típic d'un trastorn de personalitat per evitació; una gran sensació d'autoimportància (23,5%), característic d'un trastorn narcisista de la personalitat; una falta d'autoconfiança i malestar important quan un està sol (22,7%), que s'associa a un trastorn de la personalitat per dependència; i una dedicació excessiva al treball i a la productivitat (19,5%), un patró de conducta usual entre els subjectes amb un trastorn obsessiu-compulsiu de la personalitat.

Gràfic 6. Distribució de símptomes de trastorns de la personalitat


1.8. Opinió de l'alumnat envers un servei d'assessorament i atenció psicològica a la URV

Quasi la totalitat de la mostra, en concret el 98,4% dels enquestats, estaven a favor d'un Servei d'assessorament i atenció psicològica per a la comunitat universitària.

A part d'una atenció individualitzada, la majoria consideraven convenient oferir altres serveis, com tallers per millorar l'autoconcepte i les habilitats socials (parlar en públic, saber-se relacionar, ser assertiu,?) (el 79,5% dels estudiants participants), tallers per orientar-los a l'inici dels seus estudis, en un canvi de titulació o al final d'aquesta de cara a incorporar-se al món laboral (el 74,3%), ensenyament de tècniques d'autoavaluació i autocontrol (per exemple, davant l'ansietat que apareix durant l'època d'exàmens) (el 69,9%), tallers per millorar les tècniques d'estudi (el 57,3%) o tècniques de deshabituació al tabac (51,8%).