ENSENYAMENT DE PSICOLOGIA

CURS 2008 - 09

DADES IDENTIFICATIVES 2008_09
Assignatura PSICOLOGIA FISIOLÒGICA Codi 11161009
Ensenyament
Psicologia (2002)
Cicle 1er
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període
9 6 3 Troncal Segon Anual
Idioma
Català
Departament Psicologia
Coordinador/a
VICENS CALDERÓN, PALOMA
Adreça electrònica paloma.vicens@urv.cat
Professors/es
VICENS CALDERÓN, PALOMA
Web http://www.urv.net/estudis/serveis_virtuals/campus.html
Descripció general Fonaments biològics de la conducta i els procesos mentals


Competències
Codi  
A2 Els fonaments biològics de la conducta humana i de les funcions psicològiques.
A3 Les estructures i els processos involucrats en les funcions psicològiques bàsiques
A4 La naturalesa de les diferències individuals.
A7 Els diferents principis i teories que expliquen el comportament normal i anormal o patològic.
A8 Els principis i els procediments d’avaluació i intervenció psicològica.
A10 Els fonaments epistemològics dels diferents mètodes d’investigació en psicologia, la seva funció, característiques i limitacions.
A11 Els dissenys d’investigació, els procediments per formular i contrastar hipòtesis, i la interpretació dels resultats.
A16 Identificar i preparar intervencions que siguin adequades per assolir les metes establertes. (Intervenció, mediació i tractament)
A19 Dissenyar i desenvolupar estudis en l’àmbit de la disciplina. (Recerca)
B1 Aprendre a aprendre
B2 Resoldre problemes de forma efectiva
B3 Aplicar pensament crític, lògic i creatiu
B4 Treballar de forma autònoma amb iniciativa
B5 Treballar de forma col·laborativa
B6 Comprometre-se amb l’ètica i la responsabilitat social com a ciutadà i com a professional
B7 Comunicar-se de manera efectiva i amb asertivitat a l'entorn laboral i com a ciutadà
B9 Planificació i organització
B13 Capacitat innovadora, emprenedora i d'adaptació a les noves situacions
B14 Pensament crític i creatiu, amb capacitat d’indagar i d’adoptar un enfocament científic i ètic en els diferents àmbits de la professió.
B17 Que pot llegir de manera crítica la bibliografia científica, valorar-ne la procedència, situar-la dins un marc epistemològic i identificar i contrastar les seves aportacions en relació amb el coneixement disciplinari disponible.
B18 Que pot considerar diferents perspectives sobre els temes o problemes que treballi, avaluar-los de manera crítica, fonamentar les conclusions i prendre decisions.
B19 Acceptació, integració i elaboració de les crítiques sobre la seva actuació professional.
B21 Comprensió de les limitacions de la perspectiva d’anàlisi psicològica del comportament humà i capacitat per incorporar-hi aportacions conceptuals i tècniques d’anàlisi pròpies d’altres disciplines.
B24 Que pot interpretar el contingut i l’abast de la informació rebuda o demanada, oralment o per escrit, i el tractament que cal donar-hi segons la naturalesa del fet que es tracti.
B27 Adquirir independència i autonomia com a aprenent, i responsabilitzar-se del propi aprenentatge i el desenvolupament de les seves habilitats.
B29 Utilitzar les diferents tecnologies de la informació i la comunicació per a finalitats diverses.
B30 Comunicar-se adequadament tant de manera oral com escrita.
B31 Comunicar-se en una llengua estrangera.
C1 Dominar l’expressió i la comprensió d'un idioma estranger
C2 Utilitzar com a usuari les eines bàsiques en TIC
C3 Desenvolupar la vida personal i professional tenint una perspectiva àmplia i global del món
C5 Expressar-se correctament (tant de forma oral com escrita) en la llengua pròpia

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
1. Conèixer, compendre i explicar el concepte de Psicologia Fisiològica i diferenciar-la d'altres disciplines dintre el marc general de la Psicobiologia. A2
A10
2. Conèixer, compendre i explicar les principals característiques dels estímuls capaços d'estimular els diferents sistemes sensorials; les vies a través de les quals es transmet la informació sensorial; els diferents processos de transducció pels quals la informació sensorial s'acaba transformant en potencials d'acció en les neurones i les característiques bàsiques de la codificació de la informació sensorial A2
A3
A4
A7
A11
A19
B2
B7
B14
B18
B21
C3
C5
3. Conèixer, compendre i explicar com es produeix la contracció muscular i com funcionen els receptors sensorials que integren el sistema motor així com el control reflex i cortical del moviment. A2
A3
A4
A7
A11
A19
B2
B7
B14
B18
B21
C3
C5
4. Conèixer, compendre i explicar el concepte d'homeòstasi i els mecanismes conductuals, fisiològics i neurals de control de la fam i la set (la regulació de l'equilibri energètic i de fluids), així com els principals trastorns de la conducta alimentària. A2
A3
A4
A7
A11
A19
B2
B7
B14
B18
B21
C3
C5
5. Conèixer, compendre i explicar les principals característiques i tipus de ritmes biològics; les bases neurofisiològiques i neuroquímiques i neuroendocrins del cicle son/ vigília i els principals trastorns del son. A2
A3
A4
A7
A11
A19
B2
B7
B14
B18
B21
C3
C5
6. Conèixer, compendre i explicar el procés de desenvolupament sexual en l'ésser humà; el control hormonal i neural de la conducta sexual en animals i humans i les bases biològiques de la conducta parental. A2
A3
A4
A7
A11
A19
B2
B7
B14
B18
B21
C3
C5
7. Conèixer, compendre i explicar el concepte d'agressió i els diferents tipus de conducta agressiva; les bases genètiques, neuroendocrinas, neuroquímicas i neuroanatómicas de la conducta agressiva en animals i humans. A2
A3
A4
A11
A19
B2
B7
B14
B18
B21
C3
C5
8. Conèixer, compendre i explicar les diferents teories sobre l'emoció que s'han anat formulant al llarg del temps; el concepte d'emoció i la seva relació amb la motivació. Així com la neuroanatoamia de les emocions i els sentiments i el mecanisme de reconeixement i expressió de les emocions A2
A3
A4
A7
A11
A19
B2
B7
B14
B18
B21
C3
C5
9. Conèixer, compendre i explicar el concepte de reforç; els sistemes neurales de recompensa que subjeuen tant en les conductes motivades naturals com a les conductes addictives. A2
A3
A4
A7
A11
A19
B2
B7
B14
B18
B21
C3
C5
10. Conèixer, compendre i explicar els conceptes d'aprenentatge i memòria, les fases de la memòria segons la seva durada temporal, els processos de codificació, consolidació, recuperació, re- consolidació i oblit; els diferents tipus d'aprenentatge i memòria explícits i implícits; les bases neuroanatómicas i neuroquímicas de la memòria i les bases cel·lulars i moleculars d'aprenentatges com la habituación i la sensibilització o l'aprenentatge associatiu en animals simples A2
A3
A4
A7
A11
A19
B2
B7
B14
B18
B21
C3
C5
11. Conèixer, compendre i explicar el concepte de plasticitat nerviosa, potenciació i depressió a llarg termini A2
A3
A4
A7
A11
A19
B2
B7
B14
B18
B21
C3
C5
12. Conèixer, compendre i explicar les bases neurobiológicas del llenguatge així com els principals models neurales del llenguatge que s'han anat elaborant al llarg del temps i els principals trastorns del llenguatge oral i escrit així com de la prosodia. A2
A3
A4
A7
A11
A19
B2
B7
B14
B18
B21
C3
C5
13. Conèixer, compendre i explicar l’anatomia i funció dels lòbuls frontals ; les funcions executives: l'atenció, la planificació, el raonament i el pensament i les principals síndromes frontals. A2
A3
A4
A7
A11
A19
B2
B7
B14
B18
B21
C3
C5
1. Sintetitzar, transferir, utilitzar i verificar la informació adquirida a l’assignatura A2
A3
A4
A7
B1
B2
B3
B7
B9
B14
B21
B30
C3
C5
2. Conèixer i aplicar diferents tècniques de registre d'activitat elèctrica: polígraf i PowerLab A4
A11
A19
B3
B14
C5
3. Observar i comparar les diferències individuals A2
A4
A11
A19
B2
B3
B5
B14
C5
4. Realitzar una exploració neurológica bàsica A2
A3
A4
A7
B2
B4
B7
B30
C5
5. Conèixer i utilitzar les principals fonts bibliogràfiques de la Psicobiología A11
A19
B1
B2
B3
B4
B7
B14
B17
B18
B21
B27
B29
B30
B31
C2
C5
6. Disenyar i dur a terme un experiment A4
B2
B3
B5
B14
B30
C5
7. Conèixer i aplicar diferents instruments d’avaluació de la conducta i els procesos mentals: TRVB, Figura complexa de Rey, Mini-mental test de Folstein A8
A16
B2
B3
B4
B19
B24
B30
C3
C5
8. Elaborar i exposar treballs científics A11
A19
B1
B2
B3
B5
B14
B27
B29
B30
C1
C3
C5
9. Elaborar informes clínics A8
A16
B2
B3
B4
B30
C5
1. Col·laborar amb els companys i implicar-se en el treball en equip B2
B3
B5
B9
B14
B17
B30
C1
C3
C5
2. Reflexionar i pensar críticament sobre els diferents aspectes que tracta l’assignatura B1
B2
B3
B5
B6
B14
B30
C3
C5
3. Assumir la seva responsabilitat sobre el material utilitzat a les classes B27
5. Valorar l’interés de l’assignatura en el conjunt de la licenciatura B1
B2
B3
B5
B14
B30
C3
C5
6. Respectar als altres en les seves opinions i plantejaments B1
B2
B3
B5
B7
C3
C5
7. Interessar-se per la investigació els temes científics B1
B2
B3
B13
B14
B30
C1
C3
C5

Continguts
Tema Subtema
Mòdul I: Introducció Tema 1: Delimitació conceptual
Mòdul II: Funcions sensorials i motores Tema 2: El sistema visual
Tema 3: Audició i equilibri
Tema 4: Gust i olfacte
Tema 5: Tacte i dolor
Tema 6: Control del moviment
Mòdul III: Funcions bàsiques i mecanismes motivacionals Tema 7: Homeostasis, balanç energètic i de fluids
Tema 8: Ritmes biològics: son-vigília
Tema 9: Conducta sexual i parental
Tema 10: Conducta agressiva
Tema 11: Emoció
Tema 12: Reforç
Mòdul IV: Psicobiologia de l’aprenentatge i la memòria Tema 13: Aprenentatge i memòria: conceptes generals
Tema 14: Bases moleculars i cel·lulars de l’aprenentatge i la memòria
Mòdul V: Lateralització i llenguatge Tema 15: Psicobiologia del llenguatge
Mòdul VI: Funcions executives Tema 16: Lòbulo frontal i funcions executives

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  (*)Hores a classe Hores fora de classe Hores totals
Activitats Introductòries 1 0 1
 
Sessió Magistral 60 120 180
Presentacions / exposicions 2 10 12
Pràctiques a laboratoris 10 10 20
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària 16 16 32
Treballs 0 2 2
Estudis previs 2 2 4
 
Atenció personalitzada 2 0 2
 
Proves de Desenvolupament 1.5 0 1.5
Proves objectives de tipus test 1.5 0 1.5
 
Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies   ::  Guia de metodologies docents
  Descripció
Activitats Introductòries Explicació del programa de l'assignatura amb presentació dels objectius que hauria d'assolir l'alumne
Sessió Magistral Dues hores setmanals de classes magistrals on s'explicaran els continguts més importants de l'assignatura
Presentacions / exposicions Presentació oral d'un tema específic triat pels alumnes i prèviament treballat en equip
Pràctiques a laboratoris Aplicació de determinades metodologies d'avaluació de la conducta i el procesos mentals.
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària Formulació, anàlisi, resolució i debat d'un problema o exercici, relacionat amb la temàtica de l'assignatura
Treballs Presentació d'un informe personal sobre cadascuna de les pràctiques realitzades al llarg del curs
Estudis previs Cerca, lectura i treball de documentació necessària per l'elaboració d'una exposició oral sobre temes relacionats amb l'assignatura

Atenció personalitzada
 
Sessió Magistral
Presentacions / exposicions
Atenció personalitzada
Descripció
Per tal d'acabar d'entendre tots els conceptes i processos que s'expliquen a l'assignatura així com per tal de realitzar adecuadament la presentació oral a la resta de companys és necessària la utilització de l'atenció personalitzada

Avaluació
  Descripció Qualificació
Proves de Desenvolupament A l'examen final de l'assignatura hi haurà 4 qüestions de desenvolupament 40% de la nota
Proves objectives de tipus test A l'examen final de l'assignatura hi hauran 40 qUestions de tipus objectiu amb 3 alternatives de resposta i sols una correcta 60% de la nota
Altres L'assistència, participació i relaització dels treballs demants a les pràctiques de l'assignatura es van avaluant al llarg del curs 1 punt
 
Altres comentaris i segona convocatòria
La puntuació obtinguda mitjançant les pràctiques es suma a la nota de les proves (part teòrica de l'assignatura) sempre i quan s'hagi obtingut un mínim de 5 en aquest examen

Fonts d'informació

Bàsica
  • Abril, A., Ambrosio, E., De Blas, M.R., Caminero, A.A., De Pablo, J.M. Y Sandoval, E. (2003). Fundamentos biológicos de la conducta. Ed. Sanz y Torres.
  • Carlson, N.R. (2002). Fisiología de la conducta. Ariel Neurociencia. Barcelona.

  • Delgado, J.M., Ferrús, A. y Mora, F. (1998). Manual de Neurociencia. Síntesis, Madrid.

  • Guyton, A.C. (1994). Anatomía y fisiología del sistema nervioso: Neurociencia básica. Editorial Médica Panamericana.

  • Junqué, C. Y Barroso, J. (1994). Neuropsicología. Ed. Síntesis. Madrid.
  • Kandel, E.R., Schwartz, J.H. y Jessel, T.M. (2001). Principios de Neurociencia (4ª edición). McGraw-Hill, Madrid.

  • Nelson,R.J. (1996). Psicoendocrinología. Ariel, Barcelona.

  • Pinel, J.P.J. (2001). Biopsicología. Prentice Hall. Madrid.
  • Rosenzweig, M.R, Leiman, A.I. Y Breedlove, S.M. (2001). Psicología biológica: una introducción a la neurociencia conductual, cognitiva y clínica. Ariel Neurociencia. Barcelona.
  • Sandi, C., Venero, C. Y Cordero, M.I. (2001). Estrés, memoria y trastornos asociados. Implicaciones en el daño cerbral y el envejecimiento. Ariel Neurociencia, Barcelona.

 

Complementària
  • Alonso-Cortés, A. (1997). El enfoque biológico del lenguaje. En: El lenguaje humano. Temas 5. Investigación y Ciencia. Prensa Científica, Barcelona.
  • Alonso-López, JM (2002). Circuitos visuales: una colección de estrategias para ahorrar tiempo. Revista de Neurología, 35(5): 446-451.

  • Ardilla, A. y Rosselli, M. Neuropsicología clínica. Prensa creativa, 1992

  • Barrios, M. y Guàrdia, J. (2001). Relación del cerebelo con las funciones cognitivas: evidencias neuroanatómicas, clínicas y de neuroimagen. Revista de Neurología, 33: 582-591.
  • Baumeister, R.F. (2001). Raíces de la violencia. Investigación y Ciencia, Junio, 76-81.
  • Bear, M.F., Connors, B.W. y Paradiso, M.A. (1998). Neurociencia: Explorando el cerebro. Masson-Williams & Wlikins, Barcelona.
  • Botella Llusiá, J. y Tresguerres, J.A.F. (1996). Hormonas, instintos y emociones. Ed. Complutense, Madrid
  • Bridgeman, B. (1991). Biología del comportamiento y de la mente. Alianza editoral, Alianza Psicología, Madrid.
  • Cantero, J.L., Atienza, M., Salas, R.M. y Gómez, C. (1999). Cartografía durante el sueño: revisión crítica de la literatura.
  • Cardebat, D., Dèmonet, J.F. y Puel, M. (1994). Los trastornos del sentido de la palabra. Mundo Científico, 150, Octubre, 864-869.
  • Carter, C.S. y Getz, L.L. (1993). Monogamia de la ratilla de la pradera. Investigación y Ciencia, Agosto, 50-57.
  • Coll Andreu, M. y Morgado Bernal, I. (1992). Modulación hormonal del aprendizaje y la memoria. Psicothema, 4: 221-235.

  • Conde López, V.J.M., Medina Ojeda, G., Blanco Garrote, J.A. y Franch Valverde, J.I. (2002). Un caso de síndrome prefrontal postquirúrgico tras intervención de aneurisma de la arteria comunicante anterior: seguimiento de tres años. Anales de Psiquiatría, 18: 325-341.

  • Crews, D. (1994). Sexualidad animal. EN: Psicología Fisiológica. Libros de Investigación y Ciencia (pp. 74-81). Prensa Científica, Barcelona.
  • Crick, F.H.C. (1979). Reflexiones en torno al cerebro. En: El cerebro. Libros de Investigación y Ciencia.(pp. 220-228).Ed. Prensa Científica, Barcelona.
  • Damasio, A.R. (1995). El error de Descartes. Grijalbo Mondadori, Barcelona.
  • Damasio, A.R. (2000). Creación cerebral de la mente. Investigación y Ciencia, Enero, 66-71.
  • Damasio, A.R. y Damasio, H. (1996). El Cerebro y el lenguaje. EN: Mente y cerebro. Libros de Investigación y Ciencia (pp. 66-74). Prensa científica, Barcelona.

  • Drake, M., Allegri, R.F. y Thomson, A. (2000). Alteración cognitiva de tipo prefrontal en pacientes con epilepsia del lóbulo temporal medial. Medicina (Buenos Aires), 60: 453-456.

  • Eichenbaum, H. (2003). Neurociencia cognitiva de la memoria. Ariel Neurociencia, Barcelona.

  • Estévez-González, A., García-Sánchez, G. Y Barraquer-Borclos, Ll. (2000). Los lóbulos frontales: el cerebro ejecutivo. Rev. Neurol., 31: 566-577.

  • Freeman, WJ (1996). Fisiología de la percepción. EN: Mente y Cerebro. Libros de Investigación y Ciencia. (pp. 46-53). Ed. Prensa Científica, Barcelona.
  • Frègnac, Y. (1994). Las mil y una vidas de las sinapsis de Hebb. Mundo científico, 150, Octubre, 854-856.
  • Gibbs, W.W. (1996). La obesidad. Investigación y Ciencia. Octubre, 70-77.
  • Goldstein, I., Bancroft, J., Giuliano, F., Heaton, J.P.W., Lewis, R.W., Lue, T.F., McKenna, K.E., Padma-Nathan, H., Rosen, R., Sachs, B.D., Segraves, R.T. y Steers, W.D. (2000). Circuitos nerviosos de la sexualidad masculina. Investigación y Ciencia, Octubre, 62-67.
  • Habib, M., Robicho, F. y Dèmonet,J.F. (1996). El singular cerebro de los disléxicos. Mundo Científico, 172: 848-853.
  • Healy, S.D. (1994). La memoria y la adaptación animal. Mundo científico, 150, Octubre, 836-841.
  • Heck, D. y Sultan, F. (2002). El cerebelo. Investigación y Ciencia, abril (pp. 6-14).
  • Hinton, E.G. (1996). Redes neuronales que aprenden de la experiencia. EN: Mente y cerebro. Libros de Investigación y Ciencia (pp. 91-98). Prensa científica, Barcelona.
  • Holguín-Acosta, J. (1997). Neurología de la dislexia. Revista de Neurología, 25: 739-743.
  • Holloway, M. (1994). Radriografía de la adicción. EN Psicología Fisiológica. Libros de Investigación y Ciencia (pp. 82-91). Prensa científica, Barcelona.
  • Ito, M. (1994). La plasticidad de las sinapsis. Mundo científico, 150, Octubre, 846-853.
  • Jegalian, K. y Lahn, B.T. (2001). El cromosoma de la masculinidad. Investigación y Ciencia, Abril, 4-10.
  • Kalin, N.H. (1993). Neurobiología del miedo. Investigación y Ciencia, Julio, 56-63.
  • Kandel, E.R. y Hawkins, R.D. (1992). Bases biológicas del aprendizaje y la individualidad. Investigación y Ciencia. Noviembre, 48-57.
  • Kimura, D. (1992). Cerebro de varón, cerebro de mujer. Investigación y Ciencia, Noviembre, 77-84.
  • Landereas, J. y Pellicer, A. (1999). Reproducción femenina. Investigación y Ciencia, Noviembre, 45-46
  • Le Doux, J.E. (1999). El cerebro emocional. Ariel, Barcelona
  • Melzack, R. (1994). Miembros fantasma. En: Psicología Fisiológica. Libros de Investigación y Ciencia. (pp. 28-35). Prensa Científica, Barcelona.
  • Mishkin, M. y Appenzeller, T. (1994). Anatomía de la memoria. En: Psicología Fisiológica. Libros de Investigación y Ciencia. (pp. 110-121). Prensa Científica, Barcelona.
  • Mora, F. (1996). El cerebro íntimo. Ensayos sobre neurociencia. Ariel, Barcelona.
  • Mora, F. (2000). El cerebro sintiente. Ariel, Barcelona
  • Mora, F. (2001). El reloj de la sabiduría. Alinaza Ensayo, Madrid.
  • Morales, A. (1990). Psicofarmacología: Multiplicidad de enfoques. Revista de Psicología General y Aplicada, 43: 121-126.
  • Morrison, A.R. (1994). Una ventana abierta al cerebro dormido. EN: Psicología Fisiológica. Libros de Investigación y Ciencia (pp. 56-65). Prensa científica, Barcelona
  • Mukerjee, M. (1997). Tendencias de la investigación animal. Investigación y Ciencia. Abril, 74-83.
  • Peláez del Hierro, F. y Vea Baró, J. (1997). Etología. Bases Biológicas de la conducta Animal y Humana. Pirámide, Madrid.
  • Porta-Etessam, J., Núftez-López, R., Balsalobre, J., López, E., Hernández, A. y Luna, A. (1997). Lenguaje y afasias. Revista de Neurología, 25: 12691277.
  • Posner, M.I. y Abdullaev, Y.G. (1996). Desvelar la dinámica de la lectura. Mundo Científico, 173: 912-915.
  • Pulvirenti, L. Y Koob, G.F. (1996). Bases neurológicas de la adicción a la cocaína. Investigación y Ciencia, Julio, 48-55.
  • Ramos, M.J. (1996). Sueño y procesos cognitivos. Síntesis, madrid.
  • Redolat, R. y Carrasco, M.C. (1998). Aportaciones recientes al conocimiento de als bases psicobiológicas de la memoria humana. Cognitiva, 10: 157-161.
  • Rodríguez, E. y Varela, F.J. (1999). Percepción consciente. Investigación y Ciencia, Noviembre, 38-39.
  • Rosselli, D. (2000). Breve historia de los sueños. Revista de neurología, 30: 195-198.
  • Rossetti, Y., Rode, G., Pessella, L., Boisson, D. Y Pálisson, D. (1999). Engañar al cerebro para curarlo. Mundo científico, 207: 17-20.
  • Salvador, A. y Simón, V. (1987). Niveles hormonales y agresividad en seres humanos. Psicológica, 8: 187-201.

  • Sánchez-Rodríguez, J.L., López Alburquerque, J.T. y Sayago Arenas, A.M. (1999). Estudio de un caso de síndrome frontal. Anales de Psicología, 15: 291-301.

  • Sanmartín, J., Simón, V. Y García Merita, M.L. (1986). La sociedad naturalizada: Genética y Conducta. Tirant lo Blanc, Valencia.
  • Schacter, D.L. (1999). En busca de la memoria. El cerebro, la mente y el pasado. Ediciones B, Barcelona.
  • Segovia, S. Y Guillamón, A. (1991). Una aproximación conceptual a la Psicobiología. Revista de Psicología general y Aplicada, 44: 389-394.
  • Siegel, J.M. (2000). Narcolepsia. Investigación y Ciencia, Marzo, 46-51.
  • Simón, V. (1997). La participación emocional en la toma de decisiones. Psicothema, 9: 365-376.
  • Snyder, S. (1992). Drogas y cerebro. Prensa Científica, Barcelona

  • Soprano, A.M. (2003). Evaluación de las funciones ejecutivas en el niño. Revista de Neurología, 37: 44-50.

  • Springer, S.P. y Deutsch, G. (2001). Cerebro izquierdo, cerebro derecho. Ariel, Barcelona.
  • Tassin, J.P. (1998). Drogas, dependencia y dopamina. Mundo científico, Abril, 68-73.

  • Tirapu-Ustároz, J., Muñoz-Céspedes, J.M. y Pelegrín-Valero, C. (2002). Funciones ejecutivas: necesidad de una integración conceptual. Revista de Neurlogía, 34: 673-685.

  • Ungerleider, (1997). Los dédalos de la memoria. Mundo científico, 177: 265-268.
  • Winson, J. (1991). El significado de los sueños. Investigación y Ciencia, Enero, 44-51.
  • Wise, R. (1996). Nacimiento de una biología del lenguaje. Mundo científico, 172, Octubre, 844-847.
  • Wurtman, R.J. (1982). Alimentos que modifican la función cerebral. Investigación y ciencia, Junio, 20-30.
  • Young, M.W. (2000). La cadencia del reloj biológico. Investigación y Ciencia. Marzo, 6-15.
  • Zeki, S. (1995). Una visión del cerebro. Ariel Psicología, Barcelona.

 

Recomanacions

Assignatures que en continuen el temari
DROGODEPENDÈNCIES/11161248
NEUROPSICOLOGIA/11161251

Assignatures que es recomana cursar simultàniament
PERCEPCIÓ I ATENCIÓ/11161005
APRENENTATGE I CONDICIONAMENT/11161101

Assignatures que es recomana haver cursat prèviament
FONAMENTS DE NEUROCIÈNCIA/11161008
 
Altres comentaris
Altres assignatures podríen continuar aquest temari si es contemplés en elles la vessant psicobiològica com ara: Desenvolupamnet Cognitiu; Desenvolupament de l'adult i l vellesa; Emoció, ansietat i estrès; Psicologia de la Memôria; Psicologia del Llenguatge; i Psicologia del Desenvolupament